"Gominoles"

Plou, la ciutat s’ha buidat, no hi ha ningú passejant ni mirant botigues, sense gent Reus no sembla Reus.

Ella adora la pluja, la carícia fresca de l’aigua sobre la seva pell, nota com se li arrissen els cabells i se li neteja la ment. Se sent rebel sota la pluja, sense paraigua, valenta.

Arriba al local d’assaig: és la primera, per no avorrir-se obre una bossa de gominoles, dolces, afruitades, amb forma de petits ossets de colors diversos... Comprades directament a la fàbrica.

Abans que arribi en Miquel ja se n'ha menjat deu, són un vici.

Tothom arribarà tard avui, ho hauria de saber, sembla que els reusencs tenim por de la pluja... Ofereix gominoles al Miquel, ningú es pot resistir a aquestes petites temptacions. Comencen a ballar, aviat serà la festa major i no poden perdre ni un instant...

Maria

Avui...

Avui hem entrat a casa la tieta. Ella ja no hi és. Tants anys vivint sola i tantes coses guardades! No sabem pas per on començar: els records dels avis, mobles antics, roba i roba per tots els armaris... Olor d'antic.

-Tot, cal buidar-ho?

-Sí, dona, és clar. Cal fer obres a la casa.

Me'n vaig a la cuina. És fosca. Han tallat la llum. Obro la finestra: veig la sopera i, de sobte, arriben totes les olors, tots els sorolls, tota la vida antiga, tot el silenci habitat de les cases velles.

El rellotge està aturat; no corre el temps. M'he perdut en el passat de la tieta i en aquell trosset, també, del meu passat...

-Així no acabarem, eh!

Lourdes Gabarrón

Nadal

Sopera de la família Ferrer Camprubí

Matí de Nadal, la mare s’ha llevat molt d’hora.  Avui hi ha feina a la cuina.

Ha de fer el caldo, ahir va comprar les millors viandes.  Com marca la tradició hi posarà pollastre, gallina, porc i vedella.  Més tard, quan haurà blanquejat el brou hi afegirà les verdures ben fresques, collides ahir pel Joan al tros del Molinet.

Quan ens despertem el brou ja bull, molt lentament, i ens impregna de la seva olor intensa.

Al migdia, les presses per enllestir el rostit, escórrer el caldo i bullir els galets.  Nosaltres, la canalla, nerviosos per fer cagar el tió.

Som tots a taula i la mare entra amb la sopera calenta.  Aixecarem la tapa i, com una llàntia màgica, deixarà anar el seu fum deliciós per fer-nos arribar els millors desitjos de felicitat!!


Montse Bigorra

Un cafè

A l'apartament, hi has trobat un cul de got. De cafè. Un got de vidre. Antic, petit. I amb relleus de formes arrodonides, transparents.

La bromera encara era una esponja humida, talment un darrer sospir glaçat d'algú agonitzant.

Has gosat tastar-lo. Era amarg. Fred. El temps no ha passat debades.

Ella era a terra. Nua. Estesa. Sense sucre, sense vida. Gairebé un miratge. Blanca com la llet que no assuaujava el cafè fort del got.

Per què hi ha tornat a la ciutat del Mestral? Per què hi has retornat a l'indret del passat?

Al full de sota, on repasava el got amb un cul de cafè amarg i fred, només hi has trobat escrit "Un cafè", tal vegada el títol d'un relat inacabat.

La cullereta amb què ella hauria remenat la infusió, era a fora, estesa com ella mateixa. I t'assenyalava a tu.

On fóra ara ella, si no?

Biel Ferrer

Taller de creació literària: literatura i cuina

OBJECTIUS:

1.- Incentivar la creació literària en català.

2.- Fomentar el concepte de literatura activa.

3.- Impulsar els lligams entre les diferents formes de l’art (transversalitat)

4.- Fer servir les TIC.

5.- Reconèixer, i treballar, la implicació entre imatge i text

6.- Afavorir el coneixement de l’entorn, geogràfic i cultural.

7.- Fomentar la gastronomia com a manifestació cultural.

PROPOSTA DE CREACIÓ:

- Presentació de models (blog Lena Paüls)

- Elaboració textos, situats a Reus i vinculats amb la cuina i/o el menjar, en alguna d’aquestes tipologies:

                               - Conte breu (màxim 3 pàgines)

                               - Microrelat. (màxim 8-10 línies)

                               - Auca.

                               - Recepta literària.

                               - Poema.

                               - Article d’opinió.

                               - Aforismes.
- Enllaç als blogs de la Lena Paüls, com a exemple:  Punt i a cap
                                                                                 Pont d'Enseula

- Entrades al blog

              

 

El meu taller: l’antic celler.

La verema (rajola pintada)

El meu taller guarda les sentors del bon vi de quan era un celler ple de bótes arrepapades en llurs bancals, en dues rengleres. Aleshores, la verema era alegria i brogit en el casal, un renou que nosaltres, infants, esperàvem amb aler perquè aquest tragí de cada any el celebràvem com una gran festa. Quan el matí tot just apuntava, les remors en els cellers ens feien llevar per poder veure l’arribada dels carros amb les portadores plenes de raïms d’or, carmesí i negre d’atzabeja, tan carregats, que es movien feixucs, i els animals, cansats, esbufegaven [...].

 Vinyes prop de Capçanes (Priorat). Fotografia: Fina Masdéu

Aquests dies de la verema eren acolorits per la gamma virolada dels raïms i els pàmpols escarlata, color de tardor, les portadores que vessaven de penjolls de raïms on les vespes feien feina, i els homes espitregats i amb les calces arromangades que descarregaven les portadores i les abocaven al cup, raïms que prest sagnaven. Tot era cridòria, remors, gatzara que creixia quan els homes trepitjaven els raïms bo i barrejant-s’hi les vespes i les abelles brunzinaires que s’enganxaven al most; alegria, cantades dels veremadors, sentors de vi verge... Aquesta fortitud semblava dir-nos que la vida de tots els qui ací ens aplegàvem no havia de tenir mai fi.
Lola Anglada (1980). La meva casa i el meu jardí. Barcelona: Alta Fulla (pàg.27-29).

Sobre Lola Anglada.