A l'apartament, hi has trobat un cul de got. De cafè. Un got de vidre. Antic, petit. I amb relleus de formes arrodonides, transparents.
La bromera encara era una esponja humida, talment un darrer sospir glaçat d'algú agonitzant.
Has gosat tastar-lo. Era amarg. Fred. El temps no ha passat debades.
Ella era a terra. Nua. Estesa. Sense sucre, sense vida. Gairebé un miratge. Blanca com la llet que no assuaujava el cafè fort del got.
Per què hi ha tornat a la ciutat del Mestral? Per què hi has retornat a l'indret del passat?
Al full de sota, on repasava el got amb un cul de cafè amarg i fred, només hi has trobat escrit "Un cafè", tal vegada el títol d'un relat inacabat.
La cullereta amb què ella hauria remenat la infusió, era a fora, estesa com ella mateixa. I t'assenyalava a tu.
On fóra ara ella, si no?
Biel Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada