Avui hem entrat a casa la tieta. Ella ja no hi és. Tants anys vivint sola i tantes coses guardades! No sabem pas per on començar: els records dels avis, mobles antics, roba i roba per tots els armaris... Olor d'antic.
-Tot, cal buidar-ho?
-Sí, dona, és clar. Cal fer obres a
la casa.
Me'n vaig a la cuina. És fosca. Han
tallat la llum. Obro la finestra: veig la sopera i, de sobte, arriben
totes les olors, tots els sorolls, tota la vida antiga, tot el
silenci habitat de les cases velles.
El rellotge està aturat; no corre el
temps. M'he perdut en el passat de la tieta i en aquell trosset,
també, del meu passat...
-Així no acabarem, eh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada