Plou, la ciutat s’ha buidat, no hi ha ningú passejant ni
mirant botigues, sense gent Reus no sembla Reus.
Ella adora la pluja, la carícia fresca de l’aigua sobre la
seva pell, nota com se li arrissen els cabells i se li neteja la ment. Se sent rebel sota la pluja, sense paraigua,
valenta.
Arriba al local d’assaig: és la primera, per no avorrir-se
obre una bossa de gominoles, dolces,
afruitades, amb forma de petits ossets de colors diversos... Comprades
directament a la fàbrica.
Abans que arribi en Miquel ja se n'ha menjat deu, són un
vici.
Tothom arribarà tard avui, ho hauria de saber, sembla que
els reusencs tenim por de la pluja... Ofereix gominoles al Miquel, ningú es pot resistir a aquestes petites
temptacions. Comencen a ballar, aviat
serà la festa major i no poden perdre ni un instant...
Maria